Vocabulari

VOCABULARI

1. Cerca les definicions d'algunes de les paraules que apareixen en els capítols de La pell freda:

·Batraci (p.52): Amfibi, que pertany a la classe dels batracis.

·Onirisme (p.70): Propi d’estats de confusionisme.

·Consumpció(p.75): Acció de consumir o desconsumir-se; l'efecte

·Poliorcètica (p.77): La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

·Pertret (p. 107): Conjunt de tots els instruments, els mitjans, etc., que han estat aplegats per a l'execució d'alguna cosa.

·Disparèunia (p. 117): Coit doloros.

·Anòsmia (p.132): Disminució o aboloció del sentit de l'olfacte.

·Calafatar (p.152): Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.

·Flegmàtic (p.179): Relatiu o pertanyent a la flegma.

·Contumàcia (p.232): Quantitat de contumaç.

·Patibulària (p.235): Propi de la gent que va al patíbol o que n'es mereixedora.

2. Durant la novel·la apareixen comparacions que fan referència a civilitzacions antigues i personatges històrics o imaginaris. Si no sabem de què ens parla l'autor difícilment entendrem les comparacions que utilitza al llarg de l'obra. Per tant, cerca'n informació i explica les comparacions següents:

p. 41: <<No podia odiar-los. Era pitjor: senzillament no els podia comprendre. Era com si parlés amb selenites.

Els selenites son els habitants, i es refereix a que no pot parlar amb ells perquè no parlen el seu idioma.

p. 57:  <<S'empara en el seu far i contempla l'espectacle com un patrici al coliseu.>>
Es refereix a que es va quedar allà mirant com si fos un espectacle.

p. 83: <<Cara arrodonida i crani sense cabells. Les celles eren línies d'un estil elaborat, com producte de la cal·ligrafia dels sumeris>>.
Es refereix a que tenia les celles tan malament com figures, ja que sumeris són figures.

p. 91:<<Érem com un parell de fenicis que han gastat totes les energies en un regateig més teatral que real. L'illa era un lloc estrany.>>

Els fenicis eren una antiga regió mediterrània, que sempre feien els seus productes regatejant. Es refereix a que van regatejar molt que semblaven fenicis.

p. 114: En aquells moments recordava un d'aquells volterians que fan esforços d'imaginació i engendren barricades.>>
Volterians és literatura Russa, i com els Russos fan molt esforç d'imaginació doncs es refereix a això

Kollege i l'Illa

REFLEXIÓ...

<< Hi ha vegades en què negociem el nostre futur amb el passat. Un s'asseu a la roca apartada i fa esforços per aconseguir un pacte entre allò que va ser, grans derrotes, i allò que encara ha de venir, autèntica foscor. En aquest sentit confiava que la suma de temps, reflexió i llunyania fes miracles. Res més m'havia dut fins a l'illa.>>

Bona reflexió. Ha fet motes coses dolentes al passat, va perdre la guerra de la independitzar Irlanda i lo unic que li queda és fer coses bones al seu futur i per aixo se'n va a la illa, però quan arriva alla segueix fent coses que fa que sigui més mala persona es sent una altre persona, i molt malament per les seves accions, fa coses que no hauria de fer, com haver forçat sexualment a l'Annelis, ja que ningun dels dos s'estimen, però acaben enamorantse. Ell ara es veu com un monstre, no sap el que li ha passat.

"La meva descripció no és fiable. Això és el que jo podia veure. Però el paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins".

Aquesta reflexió es refereix al punt de vista de les coses, depèn de com estiguis per dins, trist, content, o enfadat, pots veure les coses molt diferents, bones o dolentes.

                                 

L'ILLA

Aquesta és la illa ubicada al google maps.

Rathlin Island és la unica illa que està ubicada al Nort de Irlanda, hi ha una població de 100 persones.

CITACIÓ QUE FA REFERENCIA A LA ILLA

(...)Als orfes Irlandesos més afortunats se'ls ingressava a l'Instutoció Blacktorne. Anglaterra considera els orfes d'Irlanda com un perill en potència, canó dels insurgents. Blacktorne tenia la missió de convertir-nos en proletaris innocus i submisos. Mariners, sobretot. Ofici simptomàtic, perquè així es fotografiaven els sospitosos de naixement, mar endins, i alhora se'ls recloïa en la flota anglesa, presidi flotant. Als alumnes de Blacktorne que manifestàvem més dots ens permetien cusar estudis de grau mitjà. Va ser el meu cas, i em vaig convertrir en Tècnic de Logística Marítima, un TLM perfectament mediocre.(...)

IMATGES CARREGADES DE POESIA

"El far era patrimoni de l'imprevisible i la nostra història es va moure per meandres molt més sinuosos."

''Mai estem infinitament lluny d'aquells a qui odiem. Per la mateixa raó, podríem creure que mai estarem absolutament a prop de aquells a qui estimem."

"Sovint em feien pensar en la boca d'un gegant que dormís sota terra, on la sorra feia de genives i les roques de dents."

La por

LA POR

Fragments que més m'han impactat

1r fragment:

CAPÍTOL 3 pg 51.
(...) A la part inferior de la porta hi havia una mena de gatera. Un forat rodó sobre el qual descansava una petita trapa mòbil. El braç entrava per allà. Un braç sencer, nu, llarguíssim. amb moviments d'epilèptic buscava alguna cosa per l'interior. ¿Potser el pany? No era un braç humà. Per bé que el quinqué i el foc no m'oferien una llum gaire intensa, al colze s'hi podien apreciar tres ossos, molt petits i més punxeguts que els nostres. Ni un gram de greix, musculatura pura, pell de tauró. Però el pitjor de tot era la mà. Els dits estaven units per una membrana que quasi arribava a les ungles. (...)

Diu que en una mena de gatera hi havia un braç que no era humà, i descriu el seu braç detalladament, deia que tenia pell de tauró i que el pitjor era la mà, perquè els dits estaven units per una membrana que quasi arribava a les ungles. Penso què fa por perquè es un ésser inhumà, i no és ningun animal, un gos, un gat, etc... I òbviament que assusta si es sap el que és, perquè et pot fer molt mal, i pot ser dolent.

2n fragment:

CAPÍTOL 3 pg 51.
(...) Al desconcert el va succeir una onada de pànic. Vaig cridar d'espant alhora que saltava de la cadira. En sentir-me, un conjunt de veus em van replicar. Eren per totes bandes. Envoltaven la casa i cridaven amb tons insòlits, una barreja de brams d'hipopòtam i xisclets de hiena. Tenia tanta por que el meu propi terror no em resultava creïble. Vaig mirar per una altra finestra amb la ment en blanc.(...)

Aquest fragment parla de que ja estan envoltant tota la casa, la cosa ja anava a pitjor. Fa por perquè ningú sap què serien capaços de fer aquells monstres desconeguts, què ningú sabia quina espècie era.




3r fragment:

CAPÍTOL 3 pg 54.

(...) Seguien allà fora. Desesperat, intentant decidir què calia fer, vaig buscar alguna arma. La destral, la destral, la destral, m'indicava el meu cervell. Però no la veia, no tenia temps per buscar-la i em vaig conformar amb una pala. Ara els monstres colpejaven una finestra en multitud. La fusta tremolava però la barra era sòlida. I no els guiava cap tàctica especial, replicaven sense ordre ni sentir. En aquelles condicions ni tan sols podia defensar-me, només podia esperar qui sap què. Vaig recordar el braç de la gatera: Seguia allà. Una visió que em va dur molt a prop del col·lapse nerviós. Amb tota la tensió acumulada, amb una fúria de la qual mai m'hauria cregut capaç, em vaig precipitar contra aquell membre horrible. El vaig colpejar com si la pala fos una porra, després vaig girar-la, per tallar-lo, però fins i tot així es resistia. Finalment li devia seccionar una vena gruixuda, perquè la sang va sortir a pressió i el braç es va retirar amb la prestesa d'un llangardaix.(...)

Tot segueix, igual, i cada cop va a pitjor, i ja han intentat entrar, jo si hi fos el seu lloc estaria molt espantada, i per aquesta rao em fa por.

ABANS DE LA LECTURA

AUTOR DE LA NOVEL·LA



Va néixer el 11 de Juliol de 1965 a Barcelona. És antropòleg, africanista, i escriptor català, també és membre del Centre d'Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d'enciclopèdies interectives. La major part de la seva obra està escrita en llengua catalana. La seva primera novel·la, La pell freda es va publicar al 2002, entre les seves obres també destaquen Pandora el Congo (2002) i Victus (2012).



LA NOVEL·LA

La portada em suggereix què és un llibre que va de la platja, ja que la portada surt 3 persones en una platja.
El títol "La pel freda" no se'm acut res de que pot anar el llibre,  he estat pensant i fins que no et llegeixes el llibre no saps el significat del títol. La Pell freda està traduïda a 37 llengües, aquesta novel·la va ser la primera què va escriure l'Albert Sánchez Piñol, però ha escrit més, com per exemple Pandora al Congo, el genere de novel·la què escriu, és d'aventura o fantasia.