REFLEXIÓ...
<< Hi ha vegades en què negociem el nostre futur amb el passat. Un s'asseu a la roca apartada i fa esforços per aconseguir un pacte entre allò que va ser, grans derrotes, i allò que encara ha de venir, autèntica foscor. En aquest sentit confiava que la suma de temps, reflexió i llunyania fes miracles. Res més m'havia dut fins a l'illa.>>
Bona reflexió. Ha fet motes coses dolentes al passat, va perdre la guerra de la independitzar Irlanda i lo unic que li queda és fer coses bones al seu futur i per aixo se'n va a la illa, però quan arriva alla segueix fent coses que fa que sigui més mala persona es sent una altre persona, i molt malament per les seves accions, fa coses que no hauria de fer, com haver forçat sexualment a l'Annelis, ja que ningun dels dos s'estimen, però acaben enamorantse. Ell ara es veu com un monstre, no sap el que li ha passat.


"La meva descripció no és fiable. Això és el que jo podia veure. Però el paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins".
Aquesta reflexió es refereix al punt de vista de les coses, depèn de com estiguis per dins, trist, content, o enfadat, pots veure les coses molt diferents, bones o dolentes.

L'ILLA
Aquesta és la illa ubicada al google maps.Rathlin Island és la unica illa que està ubicada al Nort de Irlanda, hi ha una població de 100 persones.
CITACIÓ QUE FA REFERENCIA A LA ILLA
(...)Als orfes Irlandesos més afortunats se'ls ingressava a l'Instutoció Blacktorne. Anglaterra considera els orfes d'Irlanda com un perill en potència, canó dels insurgents. Blacktorne tenia la missió de convertir-nos en proletaris innocus i submisos. Mariners, sobretot. Ofici simptomàtic, perquè així es fotografiaven els sospitosos de naixement, mar endins, i alhora se'ls recloïa en la flota anglesa, presidi flotant. Als alumnes de Blacktorne que manifestàvem més dots ens permetien cusar estudis de grau mitjà. Va ser el meu cas, i em vaig convertrir en Tècnic de Logística Marítima, un TLM perfectament mediocre.(...)


IMATGES CARREGADES DE POESIA
"El far era patrimoni de l'imprevisible i la nostra història es va moure per meandres molt més sinuosos."

''Mai estem infinitament lluny d'aquells a qui odiem. Per la mateixa raó, podríem creure que mai estarem absolutament a prop de aquells a qui estimem."
"Sovint em feien pensar en la boca d'un gegant que dormís sota terra, on la sorra feia de genives i les roques de dents."

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada