LA POR
Fragments que més m'han impactat
1r fragment:
CAPÍTOL 3 pg 51.
(...) A la part inferior de la porta hi havia una mena de gatera. Un forat rodó sobre el qual descansava una petita trapa mòbil. El braç entrava per allà. Un braç sencer, nu, llarguíssim. amb moviments d'epilèptic buscava alguna cosa per l'interior. ¿Potser el pany? No era un braç humà. Per bé que el quinqué i el foc no m'oferien una llum gaire intensa, al colze s'hi podien apreciar tres ossos, molt petits i més punxeguts que els nostres. Ni un gram de greix, musculatura pura, pell de tauró. Però el pitjor de tot era la mà. Els dits estaven units per una membrana que quasi arribava a les ungles. (...)
Diu que en una mena de gatera hi havia un braç que no era humà, i descriu el seu braç detalladament, deia que tenia pell de tauró i que el pitjor era la mà, perquè els dits estaven units per una membrana que quasi arribava a les ungles. Penso què fa por perquè es un ésser inhumà, i no és ningun animal, un gos, un gat, etc... I òbviament que assusta si es sap el que és, perquè et pot fer molt mal, i pot ser dolent.
2n fragment:
CAPÍTOL 3 pg 51.
(...) Al desconcert el va succeir una onada de pànic. Vaig cridar d'espant alhora que saltava de la cadira. En sentir-me, un conjunt de veus em van replicar. Eren per totes bandes. Envoltaven la casa i cridaven amb tons insòlits, una barreja de brams d'hipopòtam i xisclets de hiena. Tenia tanta por que el meu propi terror no em resultava creïble. Vaig mirar per una altra finestra amb la ment en blanc.(...)
Aquest fragment parla de que ja estan envoltant tota la casa, la cosa ja anava a pitjor. Fa por perquè ningú sap què serien capaços de fer aquells monstres desconeguts, què ningú sabia quina espècie era.
3r fragment:
CAPÍTOL 3 pg 54.
(...) Seguien allà fora. Desesperat, intentant decidir què calia fer, vaig buscar alguna arma. La destral, la destral, la destral, m'indicava el meu cervell. Però no la veia, no tenia temps per buscar-la i em vaig conformar amb una pala. Ara els monstres colpejaven una finestra en multitud. La fusta tremolava però la barra era sòlida. I no els guiava cap tàctica especial, replicaven sense ordre ni sentir. En aquelles condicions ni tan sols podia defensar-me, només podia esperar qui sap què. Vaig recordar el braç de la gatera: Seguia allà. Una visió que em va dur molt a prop del col·lapse nerviós. Amb tota la tensió acumulada, amb una fúria de la qual mai m'hauria cregut capaç, em vaig precipitar contra aquell membre horrible. El vaig colpejar com si la pala fos una porra, després vaig girar-la, per tallar-lo, però fins i tot així es resistia. Finalment li devia seccionar una vena gruixuda, perquè la sang va sortir a pressió i el braç es va retirar amb la prestesa d'un llangardaix.(...)
Tot segueix, igual, i cada cop va a pitjor, i ja han intentat entrar, jo si hi fos el seu lloc estaria molt espantada, i per aquesta rao em fa por.
